Segons Sandvine (Schwartz, 2023), el format en vídeo és responsable del 65 % del trànsit de dades global a internet. Per primera vegada, Netflix ha superat YouTube com l’aplicació individual amb més trànsit, mentre que TikTok, Disney+ i Hulu es troben entre les deu primeres que generen el volum més gran de trànsit.
Segons el director executiu de Sanvine, Samir Marwaha, «El vídeo està gairebé al punt en què ja no pot ser considerat com una categoria independent, ja que ara és integral a les conferències, els videojocs, les xarxes socials, la missatgeria i pràcticament totes les aplicacions que volen impulsar les interaccions i la participació.» A més, amb l’expansió de la xarxa 5G, la cinquena generació de xarxes mòbils, amb una velocitat 10 vegades més ràpida que les principals ofertes de fibra òptica del mercat, el tràfic i producció d’imatges en vídeo representarà gairebé el 80 % del trànsit mòbil l’any 2027 (Ericsson, 2023).
Així doncs, el vídeo és un format dominant, tant per a aquells que consumeixen contingut com per als qui el produeixen. Per tant, té sentit considerar-se competents en l’àmbit de la producció i creació de vídeos en un món en què la tecnologia és omnipresent i el seu ús és cada vegada més senzill en l’àmbit d’usuari.
A grans trets, hi ha dos tipus d’edició de vídeo, basats en el tipus de suport utilitzat:
- Edició lineal o analògica. Amb cinta, treballant l’edició principalment amb magnetoscopis, normalment un player on s’inseria la cinta amb les imatges enregistrades i un recorder on s’anava gravant l’edició. S’anomena lineal perquè durant l’edició era necessari anar gravant en la cinta on es feia l’edició les imatges de manera ordenada. Si després es volia canviar l’ordre, s’havia de començar de nou o bé tallar la cinta i unir-la. És a dir, no permetia manipular lliurement les preses. Per tant, requeria un ordre molt precís a l’hora de fer l’edició.
Font: Wikimedia Commons. - Edició no lineal o digital. Hi ha hagut diverses generacions d’aquests tipus d’edició en funció de l’evolució tecnològica, i va representar un gran avenç en el camp de l’edició de vídeo amb la revolució digital de la dècada dels noranta. Aquest sistema va suposar un canvi en els processos d’edició, especialment amb l’entrada de nous formats de vídeo de més qualitat que, a més, van possibilitar treballar de manera molt més flexible i més eficient, treballant l’edició de manera no seqüencial amb ordinadors i, posteriorment, també amb altres dispositius digitals com els dispositius mòbils. Entre aquells primers programes d’edició no lineal, podem trobar l’Avid Media Composer o l’Adobe Premiere, més orientats al treball professional, i que han anat evolucionant al mateix temps que ho ha fet la mateixa tecnologia.
Font: Wikimedia Commons.
Actualment, alguns programes d’edició de vídeo ja venen integrats en el sistema, com Clipchamp (per a Windows 1), iMovie (per a OSX), i d’altres programes d’edició de vídeo gratuïts multiplataforma que es poden instal·lar, com Openshot, Shotcut, Kdenlive i OBS, entre d’altres.
Les càmeres digitals compactes (portàtils i fàcils d’usar), les càmeres integrades als mòbils, les càmeres DSLR, les càmeres MILC (Mirrorless), les GoPro o les que produeixen imatges en 3D permeten una qualitat d’imatge que porta cap a un software de vídeo capaç de gestionar fitxers cada vegada més grans dins les plataformes d’edició. Innovacions com editar en el núvol amb diferents persones veient en temps real tots els canvis, les aplicacions d’edició integrades als mòbils, la intel·ligència artificial (IA) i l’aprenentatge automàtic han revolucionat el mercat proporcionant eines i funcionalitats avançades per a professionals i aficionats de la producció multimèdia. Sense cap mena de dubte podem afirmar que la tecnologia de vídeo ha anat creixent de forma exponencial des dels primers anys de la dècada del 2000 en termes de preu assequible, facilitat d’ús i portabilitat (Calandra i Rich, 2014).
Seguint Espinosa i Abbate (2005), editar un vídeo consisteix a manipular-lo per tal d’elaborar un discurs organitzat i coherent, amb una continuïtat. Això implica seleccionar les imatges enregistrades prèviament i posar-les una darrera l’altra en funció d’allò que es vulgui explicar, tot elaborant un discurs. També ens permet incorporar imatge fixa, música i so, afegir efectes digitals, grafismes i qualsevol altre recurs que permeti un producte audiovisual acabat.
L’edició també permet corregir o millorar aspectes derivats de l’enregistrament per aconseguir més bona qualitat en el producte audiovisual final. Per exemple, realitzar un tractament de l’àudio, del color, afegir filtres, efectes, transicions…
Tot i això, és fonamental assegurar-se de complir amb els requisits tècnics mínims durant la gravació del material fílmic per tal de garantir que tots els elements es capturin de la millor manera possible des del principi, facilitant així el procés d’edició i permetent obtenir resultats òptims.
És a dir, si per exemple s’han enregistrat unes imatges cremades perquè han estat sobreexposades a la llum, o bé si s’ha enregistrat un àudio distorsionat o saturat, durant l’edició es podran pal·liar aquests defectes amb les noves tecnologies dels programes que ofereixen les plataformes d’edició de forma relativament efectiva. Així i tot, és preferible evitar aquests problemes des del moment de l’enregistrament.
En l’actualitat hi ha nombroses solucions tecnològiques en el mercat per a l’edició de vídeo no lineal. En aquest àmbit, podem trobar una àmplia gamma de programari, tant amb llicències comercials com de programari lliure, així com les orientades a l’ús professional o altres solucions més pensades per a un ús domèstic o semiprofessional.
A continuació, aquesta guia us ofereix algunes recomanacions per a l’enregistrament de vídeo. Més endavant també trobareu tot un seguit d’aspectes tècnics a tenir en compte durant el procés d’edició de vídeo, i també diferents eines d’edició de vídeo, tant d’escriptori com per a dispositius mòbils i eines en línia, així com les principals funcionalitats d’alguns d’aquests editors. La guia es tanca amb un seguit de recomanacions per a la publicació i difusió de vídeos a la xarxa.