2.2. Compressions, còdecs, contenidors i reproductors de vídeo
2.2.2. Què és un còdec?
Com hem explicat al començament d’aquest apartat, el còdec permet codificar i descodificar els continguts de vídeo, àudio i text, i permet comprimir i descomprimir tota aquesta informació encapsulada dins l’arxiu contenidor. És a dir, és una especificació sobre com codificar un tipus d’informació i després poder-la descodificar.
Pel que fa a còdecs de vídeo, entre els més habituals hi ha:
- H.264. També conegut com a AVC i molt usat per exportar vídeos i pujar-los a diferents plataformes de la xarxa. Creat el 2003, ha anat evolucionant, produint una alta qualitat de vídeo i mantenint la seva taxa de bits baixa. L’H.264 és un dels formats més actuals de vídeo i té un disseny d’estructura senzill i amb un format flexible per aconseguir el seu ús massiu. L’H.264 és el candidat ideal per utilitzar com a format YouTube o qualsevol eina per a la transmissió per internet.
- H.265 i VP9. L’H.265 és un còdec amb llicència, el que significa que s’ha de pagar per utilitzar-lo. El seu principal competidor, VP9, és un còdec desenvolupat per Google, lliure de drets d’autor i de codi obert. Això vol dir que qualsevol pot fer servir el còdec per comprimir els seus vídeos sense necessitat de llicència. En general, VP9 produeix fluxos més consistents o més fiables, mentre que H.265 (HEVC) produeix vídeos de major qualitat. L’H.265 és el primer còdec que suporta la resolució 8K, la qual cosa el converteix en un innovador en la indústria.
- AV1. Excel·lent alternativa a l’H.265, i de codi obert i lliure de drets d’autor. En altres paraules, aquest és un dels millors còdecs de vídeo gratuïts disponibles al mercat. Les capacitats de descodificació d’AV1 encara no estan totalment integrades a gran escala, però els seus creadors asseguren que és un 30 % més eficient que el seu competidor H.265.
- DIVX. Es caracteritza per ser el primer còdec de vídeo que es va usar en les primeres pel·lícules en format DVD Vídeo per poder reduir la grandària i gravar aquest contingut en un CD. Permet donar unes imatges de qualitat semblant al DVD però necessitant menys capacitat d’emmagatzematge. Per poder visualitzar vídeos amb DIVX fa falta instal·lar descodificadors o còdecs que funcionen gairebé sempre amb plugins. Format que ha quedat obsolet.
Pel que fa a còdecs d’àudio, entre els més populars trobem AAC, FLAC, MP3 i OGG Vorbis.